Study of the environment of start-ups in the technological software industry

The objective of this bachelor thesis is to investigate the current status of the software start-up industry in Spain, and to dive deeper into the characteristics of the environment that shape their performance. More precisely, we are interested in determining which factors (namely demographic, economic, political and legal) might hinder their success. To do this so we first embark on a literature review, in order to figure out the elements of the environment that interact with start-up companies. At this point we rely on the traditional PESTEL framework to characterize the environment. Also, we use the triple helix model, which serves as well to illustrate how start-ups are neither alone nor act in isolation, rather, they are part of a bigger ecosystem and consequently, interact with incumbents, the public administration and with the institutions responsible to create new knowledge, i.e., the universities. Based on these two analyses we determine and characterise a set of factors that might affect start-ups operating in the software industry. In order to investigate the relevance of each of these factors, an empirical analysis is proposed. Specifically, we gather data from the case of Spain. Using multiple regression analysis we suggest two complementary approaches. First, we consider the region as the unit of analysis. That is, we aggregate the observations at the company level by territories (autonomous communities) and investigate the effect of the specific characteristics of the region where the start-ups are located. Second, we adopt an alternative approach and consider the start-up as the unit of analysis. The results of both approaches are reported and discussed. At this point it should be noted that to better approximate what it is meant by “performance” we use different proxies. In a final stage, the results were confronted with an expert in the field. By means of an interview we shared with him the findings from the empirical analysis, being able to link our results with the theory of the clusters of innovation. The main conclusion is that the most important traits of a region in order to host and boost the creation of successful start-ups are easiness of access to finance, a high concentration of talent, market size and being highly innovativ

Artesa de Lleida i l'empremta de la Mancomunitat (1914-1923): uns anys de dinamització social, cultural, sanitària, agrícola, econòmica, educativa i d'infraestructures

L'objectiu principal d'aquest article és intentar reflectir, en una primara aproximació, quina fou la incidència i actuació de la Mancomunitat de Catalunya a la població d'Artesa de Lleida. D'aquesta manera podrem descobrir que la influència de la Mancomunitat se centra en diferents aspectes de la vida quotidiana local. S'indiquen els passos per millorar l'ensenyament(construcció d'unes noves escoles), les comunicacions(arribada del telèfon i millora de camins i carreteres) però especialment es desenvolupa l'acció agrària de la Mancomunitat duta a terme al poble, un dels bastions fonamentals de la qual és el foment del sindicalisme i cooperativisme a aprtir de la creació del Sindicat Agrícola de la Caixa rural de Sant Isid

Els erudits rossellonesos del segle XIX i Jacint Verdaguer. Codis disponibles: estudis, gramàtiques i diccionaris

Com és que Jacint Verdaguer fou reconegut com a poeta nacional al Rosselló? Com és que Canigó tingué una recepció tan favorable de part rossellonesa? Què féu que els rossellonesos anomenessin Jacint Verdaguer el seu Mistral? És un mèrit indiscutible de Verdaguer haver provocat amb el poema Canigó el renaixement català al Rosselló i el desvetllament literari de la nostra llengua allí (Torrent, 1993: 195 i 202-203); tanmateix, abans que fos així l’èxit d’aquesta empresa no havia pas de semblar ben assegurat

La première génération d’écrivains d’origine amazighe dans la littérature catalane: Laila Karrouch (Nador, 1977) et Najat El Hachmi (Nador, 1979). Leur signification et valeur.

La Catalogne a accueilli entre la fin du XXe siècle et le début du XXIe siècle une importante vague d’immigrés aux origines les plus diverses. Les Marocains ont constitué le premier flot de cette vague et ont donné naissance, par le biais des oeuvres de Laila Karrouch et de Najat El Hachmi, à une littérature pionnière construite dans la tension entre deux mondes, le Maghreb et la Catalogne. Cette littérature, faite d’expériences vécues profondes, va permettre à beaucoup d’autres, à la fois, de garder leur identité et de se sentir citoyens de leur nouveau pays.Catalunya ha acollit entre la fi del segle XX i el començament del segle XXI una important ona d'immigrants d'orígens diversos. Els marroquins han constituït la primera onada i han donat a llum, obres de de Laila Karrouch i de Najat El Hachmi, una literatura pionera construïda en la tensió entre dos mons, el Maghreb i Catalunya. Aquesta literatura, feta d'experiències viscudes profundes, permetrà a molts altres, guardar la seva identitat i sentir-se ciutadans del seu nou país